Una mala experiència

Publicat per johnny32 29 jul. 2008 0 comentaris

Ni "Pantallazo Blau" ni hòsties. L'error que em va sortir a mi i la situació en la que estava sí que fan por.

Resulta que ahir dilluns vaig poder convèncer (per fi) a la meva novia perquè s'instal·lés Kubuntu 8.04 al seu PC (ja que també és de 64 bits així no havia de tornar a baixar-me la imatge). Així que vaig preparar, a part del CD de Kubuntu i una llista de programes "necessaris" per instal·lar, un altre programa (per Windows) clau, el Paragon Partition Manager 8.5. La que m'esperava...

Aquest programa és un editor de particions, i l'he fet servir uns 7 o 8 cops i sempre amb bons resultats. Però diuen que sempre ha d'existir la excepció que confirma la regla. Arribo a casa seva, encenem el PC, instal·lem el Paragon (em va extranyar que no em demanés clau de registre ni res, ja que és un software de pagament) i ens disposem a fer les modificacions al disc dur. Estava en format FAT32, cosa que em va sorprendre (amb Windows XP instal·lat en ell) i tenia una capacitat de 200 GB (189 GB útils). El deixo amb la partició de Windows XP de 120 GB al principi del disc dur, i la resta, espai sense format (com ho havia fet sempre, després ja el formatejaria durant la instal·lació del Kubuntu). Apliquem canvis. Reiniciem...

Comença a fer les operacions. Durant quasi 2 hores, el Paragon va fent el que ha de fer. Quan acaba, reinicia, preparat per arrancar normalment, és a dir, amb el Windows XP. Però el SO de Microsoft no arranca...

Interrupted operation: Insert Recovery CD or other recovery media and reboot.

Tinc un sisè sentit que detecta quan un problema el puc solucionar, i quan el problema és dels grossos, dels que has d'anar inmediatament a buscar el telèfon d'algún informàtic de debò. Aquest problema vaig notar que era dels grossos, dels que no surtiria d'aquella casa viu si no trobava ràpid una solució. Vaig dir: "deixò aquest problema de banda i provo d'instal·lar el Kubuntu ara, aviam si el puc instal·lar en la partició que (teòricament) s'ha fet i, un cop instal·lat, miraré si puc entrar a la partició del Windows". I un bé negre. Quan arriba el moment de triar on el vull instal·lar, sembla que només tinc 1 partició, de 189 GB. És a dir, que ha estat el Paragon 2 hores treballant per no fer el que havia de fer i a sobre que no pugui entrar al PC.

Així que vaig mirar de solucionar primer el problema gros que teniem entre mans. "Insert Recovery CD...", es refereix al típic CD de recuperació que et fa fer el PC quan te l'has comprat? Anem a provar-ho. Posem el CD. El PC ens engega a la merda. Així que, desesperat, poso el CD d'instal·lació del Windows XP. Trio "Instalar sistema" i a la pròxima pantalla "Recuperar". Em detecta que ja hi havia un Windows XP instal·lat, cosa que vol dir que no he perdut res, teòricament. Li dic que vull recuperar aquell sistema. Fa tot el procés, reinicia, i em torna a sortit el ja conegut missatge de Interrupted operation.

Conclusió: ara sí, portem-lo a un informàtic dels de veritat a veure que ens diuen. Encara no l'hem portat, perquè he llegit googlejant que el problema es pot solucionar insertant, obviament, el famós Recovery CD, que pel que he vist es tracta d'un CD del propi Paragon que serveix doncs per aixó, per recuperar el sistema en cas de patacada. De totes maneres estic preguntant a gent que hi entén, ja que quantes més opinions tingui, doncs millor. Així que si algú de vosaltres si ha trobat en algún cas com aquest i ho ha aconseguit sol·lucionar, que m'ho digui! El que està clar de moment és que la meva novia no vol tornar a sentir-ne parlar de Kubuntu (encara que ell no ha tingut la culpa...)

I ja per canviar de tema, faré una mica de publicitat i penjaré el cartell de Barrakes de Sant Feliu. Nosaltres toquem el dia 1 a les 12 de la nit!


Sona: New Found Glory - Failure's Not Flattering

Wii Fit: Anàlisi

Publicat per johnny32 22 jul. 2008 0 comentaris


Com ja vaig dir, avui toca fer un anàlisi del joc Wii Fit.

Wii Fit és un joc del tipus entrenament diari (com "Brain Training" i els seus derivats), en el que (se suposa que) fas exercici i t'entrenes cada dia. Pots proposar-te un repte d'engreixar-te o aprimar-te x quilos en y temps, però no és obligatori. A part d'això també pots practicar exercicis per separat (potser la part més interessant del joc).

Jugabilitat: 6
Com ja és habitual en aquest tipus de joc, els primers dies hi jugarem cada dia. Fins i tot alguns poden jugar-hi 2 o 3 cops al dia (quan només se'n conta el primer). Al cap de 2 setmanes començarà a agafar pols a la lleixa, i així fins a la fí dels temps o fins que un dia el tornem a agafar. Els jocs d'entrenament per naturalesa s'acaben fent repetitius i poc rejugables.

Gràfics: 5
L'únic destacable dels gràfics és que els Miis es veuen de cos sencer i bastant millor disenyats que en Wii Sports. Per tota la resta, uns gràfics que no fan mal als ulls, però que no son obres mestres. Simplement compleixen l'objectiu de no convertir el videojoc en una experiència Virtual Boy.

Diversió: 7
L'apartat més interessant del joc són els seus mini jocs. Els que he trobat més divertits són els de "Equilibrio" (provar el de ficar la bola al forat o els de esquí). En canvi, als de "Yoga" no crec que ningú hi jugui més d'un parell de cops.

So: 5
Igual que passa amb els gràfics, el so d'aquest joc no es cap meravella. Per sort no té melodies repetitives de les que t'obliguen a baixar el volum al tercer cop que hi jugues. Però tampoc son bandes sonores com la del Super Mario Galaxy o SSBB.

Conclusió: 6
Crec que el joc podria i no ha sigut un bon joc. Li ha faltat més mini jocs divertits, i menys "Yoga" i "Tonificación", que són on perd diversió. Els apartats tècnics no són res de l'altre món, simplement compleixen el seu paper.

Sona: Millencolin - Penguins & Polarbears

Eighteen

Publicat per johnny32 19 jul. 2008 1 comentaris

Doncs sí... Alguns ja s'han avançat a felicitar-me pel blog, però volia escriure una entrada, dedicada a la meva majoria d'edat. Per fi, avui faig els 18.

De moment està sent un dia força estrany, però ja estic acostumat a que el dia del meu aniversari em passin coses, XD. Així que ara em toca acabar de disfrutar del dia i de la nit. I demà a començar la meva vida adulta...

Sona: Teenage Bottlerocket - Wasting Time

PD: "Disfrutar" existeix en català? Perquè el diccionari del Firefox me la marca com a desconeguda...
PD2: Segueix pendent el meu primer anàlisis, Wii Fit.

Sorpresa! Wii Fit

Publicat per johnny32 14 jul. 2008 2 comentaris


Avui arribo a casa després d'un dia força cansat i em trobo a la meva germana al rebedor que em ve corrents dient-me: "Mira el que m'he comprat!", i em trobo la Wii Balance Board a terra. Wii Fit, benvingut a casa!

Aquest és el onzè joc que tinc a la meva col·lecció de Wii (si, potser són pocs per a alguns, però jo la tinc de fa 7 mesos), als que es sumen: Super Smash Bros Brawl, Super Paper Mario, Mario & Sonic en los JJOO, Mario Kart Wii, Mario Party 8 (joder, quants de Marios!), Super Mario Galaxy (un altre! XD), Wario Ware Smooth Moves, Tony Hawk's Proving Ground, Wii Play i el Wii Sports que venia de sèrie amb la Wii.

La meva primera impressió amb el joc ha estat millor del que m'esperava (tampoc m'esperava gaire gran cosa, siguent un joc del tipus Brain Training). A la Balance Board li veig moltes possibilitats en probables futurs jocs de snow, surf o skate (encara que en això últim potser seria més complicat). De totes maneres, penso fer un petit anàlisis d'aquí uns dies, quan l'hagi provat bé.

Canvi de tema. El sopar d'ahir em va agradar molt (això va per en Xose que deu ser l'únic que em llegeix dels que ahir érem), i ja he parlat amb la Bea i la Raquel i diuen que volen fer-ne més. Ens va faltar fer alguna foto, cosa que volia pensar-hi però se'm va passar.

Ens veiem!

Sona: Millencolin - Ray

Res interessant... de moment

Publicat per johnny32 12 jul. 2008 3 comentaris

Bones, escric aquesta entrada perquè fa quasi una setmana que no escric res i no el vull deixar abandonat. Aquesta setmana no he escrit perquè he estat força liat, currant a les tardes i fent coses vàries als matins, com assajar o fer pràctiques de cotxe (o anar a la UdG a fer el canvi de carrera, que si tot va bé l'any que ve faré ETIG). A més quasi no he tingut temps de jugar al Brawl, però ara m'hi posaré una estona, jeje.

Ah, i dir que, al contrari del que em va passar amb l'Ubuntu, el Kubuntu em va com la seda. M'agrada moltíssim més l'entorn KDE, no se'm penja i tinc internet sempre (això d'internet crec que era perquè entrava primer amb el Windows XP, em conectava, i després em tornava a canviar i no tenia internet, cosa que em va passar amb el portàtil entre Vista-Ubuntu). Només trobo a faltar el Ctrl+Alt+Supr (a l'Ubuntu ja el tenia configurat), molt útil en casos com ara mateix, que tinc el Cinelerra penjat.

Bé doncs, això és tot. Ens veiem!

Sona: Teenage Bottlerocket - Radio

Indignat (per no dir res més fort)

Publicat per johnny32 6 jul. 2008 2 comentaris

Així és com m'he sentit fa una estona. Però començaré la història pel principi:

Estava aquest matí a la piscina de la meva novia, amb la RockZone entre les mans (revista que cada cop em decep més), llegint entrevistes, crítiques d'àlbums, etc. Llavors a no-sé-quina secció m'he espantat: a Operación Triunfo fan "Smells Like Teen Spirit" de Nirvana. Aquí m'han començat a entrar tots els mals...

M'he hagut d'esperar a arribar a casa (i, llavors, a enrecordar-me'n) per recórrer a YouTube per buscar el vídeo de la gala... Tant de bó no ho hagués fet...



M'he sentit indignat, insultat, impotent, i tot el que se us acudeixi. Com es pot tenir el valor de destrossar potser l'himne més gran del Grunge i del Rock dels 90 en general? Per començar, he llegit no se a quina web que quan van triar de fer aquest tema, un d'ells va preguntar que quina cançó era aquesta. Peró encara puc comprendre que hi hagi algú que no la conegui (imagineu on deu estar el seu nivell cultural, quan aquesta cançó la coneixen fins i tot les pedres). El que és inaguantable és, primer, que s'atreveixin a intentar cantar-la en directe. Segon, l'espectacle dels extintors, el qual sobrava totalment i no feia altra cosa que el ridícul. I tercer, tota aquesta massa d'adolescents que defendran a mort a aquests dos dient que són els millors cantants del món, com tothom que surt de OT. A mi això ja em fa fins i tot riure (en el sentit de riure de pena)...

I espero equivocar-me en el que diré ara, però segur que aquesta versió es posarà de moda. Què serà el següent, una de Slipknot?

Si Kurt Cobain aixequés el cap... (es tornaria a suicidar).

Sona: The Copyrights - Unsatisfied

Kubuntu 8.04

Publicat per johnny32 4 jul. 2008 2 comentaris

Bones a tots! Escric aquesta entrada des del meu recent instal·lat Kubuntu 8.04 Hardy Heron. Després d'haver tingut una mala experiencia amb l'Ubuntu 8.04 (segurament perquè era de 32 bits i el meu PC és de 64), el PC és penjava programa sí programa no, i clar, em feia ràbia. Així que em vaig treure la mandra de sobre i vaig decidirme a instal·lar el SO de 64 bits i, de pas, passar-me a KDE.

De moment sembla que tot funciona bé, tot i que encara tinc molt per fer, com per exemple: instal·lar el suport de mp3 per l'Amarok (el millor reproductor que he provat), instal·lar plugins i l'idioma castellà pel Firefox, posar-hi l'Amsn, activar els control·ladors de l'NVIDIA, importar tots els marcadors que tinc del Firefox en el HD del WinXP, etc. És una mica de feina, però ja ho aniré fent durant la tarda (quan acabi l'Adept d'actualitzar els paquets).

He de dir que m'està agradant força l'entorn KDE, potser més que el GNOME (mai em va acabar de convèncer). He provat el navegador que ve per defecte, el Konqueror, però no m'ha fet el pes. Em segueixo quedant amb el meu Firefox. ^^

En quant a mi, porto tota la setmana cansadíssim (no estic fet per treballar, i menys pels matins). Per sort la setmana que ve vaig de tardes, així que em posaré una miqueta les piles amb el blog! :-P

Ens veiem!

Super Mario Bros. amb bateria

Publicat per johnny32 1 jul. 2008 0 comentaris

Aquí us deixo amb un vídeo que fa temps que el vaig veure, però que potser és un dels que més m'agraden. Vadrum (així és com es fa dir) és un batería d'Itàlia que ha fet versions de cançons força conegudes, des del tema principal dels Simpsons fins a El Barbero de Sevilla. El vídeo que poso és una barreja dels temes que surten al videojoc Super Mario Bros. (1985, NES).



PD: No acostumbraré a posar només videos o fotos a les entrades, però és que aquest vídeo l'havia de posar... ;-P