Buf... quan més hi penses, més et preocupes...
No us ha passat MASSA ràpid aquest any? O sigui, cada any se'm passava més ràpid que l'anterior, però és que aquest ha sigut massa ràpid... Només falten 4 hores perquè estem a l'any en que jo compleixi 19 anys, i aquest blog va començar quan encara en tenía 17... Per què passa el temps tan ràpid? És que ens ho passem cada cop millor? O potser són coses de l'edat? No us fa la sensació de que cada cop aprofiteu menys el temps?
Bé, tampoc voldria començar aquest any nou amb maldecaps filosòfics absurds. Des d'aquí vull felicitar a tothom que em llegeix habitual o esporàdicament i desitjar-li un bon any nou!
Y a la gente del resto de España y Sudamérica que entra aquí de vez en cuando (o habitualmente), ¡que tengáis un feliz año nuevo!
And also for anybody in USA, Germany, UK... who sometimes enter here, ¡happy new year!
للناس من جميع الثقافات ، سنة جديدة سعيدة
日本は、幸せな新しい年への敬礼
A vegades la meva ment desvaría...
Consideramos que ya tenéis Amarok instalado. Nos vamos a nuestro gestor de paquetes e instalamos los paquetes mysql-server y mysql-client. Durante la instalación nos pedirá una contraseña para el usuario root de la base de datos. Una vez instalado abrimos la terminal:
$ mysql -p -u root
[entramos nuestra contraseña]
mysql> create database amarok;
mysql> use amarok;
mysql> grant all on amarok.* to amarok@localhost identified by 'contraseña';
mysql> quit;
Donde en "contraseña" ponemos una contraseña (puede ser la misma de antes).
Abrimos Amarok y nos vamos a Preferencias / Configurar Amarok / Colección. Aquí seleccionamos en "Base de Datos": MySQL. En la configuración de la base de datos, en el campo "Base de datos" comprobamos que pone "amarok", y en usuario y contraseña ponemos "amarok" y la contraseña que hemos dado última.
Una vez hemos hecho esto, solo falta volver a construir la colección, Herramientas / Volver a explorar la colección.
Double Driver es una aplicación que puede librar mucho tiempo perdido de una reinstalación de Windows. Su función es, antes de formatear el sistema, hacer un backup de los drivers instalados. Con eso nos libera un montón de tiempo precioso buscando los drivers de cada componente.
La instalación ocupa sobre 1 MB tan solo. Lo ejecutamos y pulsamos "Scan". El hace el trabajo sucio de buscar los controladores que tenemos. Nos da una lista con todos los controladores. Por defecto, los selecciona todos excepto los de Microsoft, ya que són parte del sistema operativo, aunque podemos seleccionarlos si así deseamos. Una vez esten seleccionados los que queremos, pulsamos "Backup". Nos pedirá en que carpeta guardarlos. Un consejo: cread una carpeta específica, ya que el a su vez los separa por carpetas según el tipo de hardware. Hecho esto, ya tenemos nuestros controladores listos para ser utilizados una vez reinstalado nuestro Windows.
Enlace a la página oficial.
Leído en NeoTeo.
PD: ¡50 entradas!
- Corregidos, literalmente, más de 10000 bugs (el problema que más me molesta de KDE 4.1).
- Añadida la posibilidad de configurar el escritorio como Vista de Carpeta (es decir, con iconos, como la mayoría de escritorios).
- Interactividad entre Plasma y Google Gadgets (habrá que probarlo :-P).
- KSnapshot (la aplicación que se abre por defecto cuando pulsamos Impr Pant) ahora puede guardar como nombre de archivo el título de la ventana activa.
- Los efectos de escritorio (Compiz y demás) están habilitados solo si el hardware lo permite. KDE comprobará automáticamente si funcionaran bien antes de aplicarlos.
- Corregidos los fallos gráficos en los temas de la barra de tareas, de Plasma y demás.
Cada vez tengo más motivos para odiar Windows.
Explicaba hace tiempo que el Windows instalado en mi pc era sinónimo de pantallazo azul cada 15 minutos. Pues bien, ahora que lo necesito no aparece. Ayer por la tarde enchufé el portátil con Windows para bajarme un cojón de películas del eMule (que desde mi punto de vista no tiene ni punto de comparación con el cutre aMule). Lo enchufé y lo he dejado toda la noche hasta hace un rato, que he ido a mirarlo y he visto que el disco duro estaba a la temperatura de... ¡¡60 grados!! ¡Pero si una de las funciones del pantallazo es petar cuando están los componentes a temperaturas elevadas! ¡¿Por qué no ha saltado el pantallazo?!
Obra de: El Listo
¡Feliz navidad a todos!
Para cerrar las ventanas de conversación de Pidgin al estilo WLM seguiremos estos pasos.
Primero hay que asegurarse que tenemos Pidgin cerrado (no voy a escribir un How-To para explicarlo). A continuación nos vamos a la carpeta /home/tu_usuario/.purple (ojo con el punto, la carpeta es oculta). Abrid el archivo accels y localizad la siguiente línea:
; (gtk_accel_path "
Quitad el ";" que hay al inicio (para des-comentarla) y substituid "Control<w"> por "Escape". Guardamos y iniciamos Pidgin.
Escribe about:robots en la barra de direcciones de tu Firefox.
Por defecto, Nautilus (el explorador de archivos de GNOME) no viene con los botones Cortar, Copiar y demás. Tampoco se pueden añadir de la sencilla manera que lo hace Dolphin (el equivalente en KDE). Hay que recurrir a la consola y a el archivo de configuración.
sudo gedit /usr/share/nautilus/ui/nautilus-navigation-window-ui.xml
Ahí buscad la sección
Ahora solo falta reiniciar el SO para que los cambios tengan efecto (*coff coff* Windows *coff coff*).
Todo el mundo (bueno, casi) ha visto la ridícula campaña anti-piratería del gobierno con la web llamada "Si eres legal, eres legal". Reconozco que me tronché de risa con las supuestas 10 mentiras y los testimoniales (seguro escritos por ellos mismos o por gente bien untada). Pero hay alguien que no se ha limitado a tomárselo con humor, y ha creado la web "Si eres legal, comparte", muy parecida a la original pero con los contenidos tal y como los usuarios creemos que son. Enlace a la web.
Aquí os cuelgo una lista de noticias que he leído por la red estos últimos días, para matar el aburrimiento.
- En NeoTeo, encuentro que existe un programa para modificar archivos .EXE (sí, aquello que tienen los usuarios de Windows, que son ejecutables). Aunque por las imágenes parece que no pasa de la mera curiosidad, en NeoTeo afirman que puede ser una herramienta útil. Enlace a la noticia.
- En Mundo Geek, me encuentro con el post titulado "Hazte amigo de un geek". Mirad el vídeo. Enlace a la noticia.
- En Barrapunto, un importante fallo de seguridad en Internet Explorer (¿uno sólo?) que afecta a todas las versiones del explorador y a todas las versiones de Windows. Enlace a la noticia.
- De nuevo en Mundo Geek y en Barrapunto, hay convocada una (otra) manifestación de informáticos, para intentar arreglar el asunto de las competéncias y cia. La manifestación está convocada para éste jueves 18. Enlace a las noticias de Barrapunto y Mundo Geek.
- El Listo, webcómic con bastantes años, ha vuelto a actualizar con la tira nº 324, "Odio las etiquetas". Enlace a la tira.
- Dimensió Espiral ha actualizado con otra de sus aventuras, esta vez involucrándome a mi y hablando sobre custom-firmwarear y desbrickear PSPs. Enlace al post.
- Y por último, si sabéis inglés, en Aegisub han publicado un entretenido artículo llamado "Si los lenguajes de programación fuesen religiones..." (If programming languages were religions...). Atención al último, "Visual Basic". Enlace al post.
Feta la intro, feta la presentació. Aquest blog ha estat seleccionat pel premi "I Love Your Blog", on tot sembla molt maco però en realitat, i en lletra petita, diu que has de contestar una série de preguntes. Així que allà vaig.
(Per cert, curiosament he trobat que no tinc el diccionari català del Firefox instal·lat, així que pot ser que hi hagi alguna falta. Ni cas.)
1.- Nombrar el blog d'on hem aconseguit el premi:
En el meu cas ha estat en Xose, amb el seu blog "El Viciar Se Va A Acabar". Thank you!
2.- Enumerar sis coses sense importància que us facin feliços:
No són ni cinc ni set, han de ser sis coses. Doncs be, suposo que son aquestes:
- Escoltar música (la que m'agradi, és clar) a qualsevol hora del día, mentre faig qualsevol altra cosa.
- Jugar a l'UNO a la sala d'estudi quan hem quedat per estudiar (i quan no també).
- Dinar a Dret (no drets) després d'haver jugat a l'UNO.
- Viciar a jocs que tinguin un bon argument (evidentment no inclou a cap shooter).
- Dormir tot el matí quan no he d'estudiar. Dormir tot el matí quan he d'estudiar.
- Forçar a en Xose perqué avanci en el seu joc RPG (i perqué es faci un Facebook).
Crec que només triaré a dues persones (tampoc conec tants blogs...).
- Sanse, de "Nom Provisional", perqué s'ha passat l'IWBTG i amb aixó n'hi ha suficient.
- Edu, de "Dimensió Espiral", perqué m'encanten els blogs amb 1 sol post. (Acabes d'obrir el blog i ja tens feina! XD)
Fuente: www.tiraecol.net
Estic fent el meu primer programa amb Gambas: un Notepad superior al de Windows. És el meu primer pas per la lluita contra Microsoft, així conseguire destronar el seu imperi i posteriorment convertir-me en l'amo del món. Muahahaha!
A més, posaré un easter egg, que si escrius en un arxiu "I_WANNA_KILL_MICRO$OFT" i ho guardes com a Documento de texto no guardado.txt, quan el tornis a obrir sortirà una foto meva en pilotes, em passarà tot el porno que tinguis a l'ordinador, et formatejarà la partició amb Windows i t'instalarà Mandriva Linux 2009.
El notepad encara està en fase beta. Només funciona correctament el botó de Guardar. El de Salir et pregunta si vols guardar els canvis (Si/No/Cancelar), però només funciona correctament el botó Cancelar. I el d'Abrir, simplement no fa res encara.
Apa ciau!
Nombre: The Secret of Monkey Island (nunca fue traducido al español)
Género: Aventura Gráfica
Plataforma: PC
Año: 1990 (la primera edición fue en 1989).
Desarrollador: LucasArts (LucasFilm en la época de la primera edición).
Creado por: Ron Gilbert
Motor: SCUMM
Historia:
Gráficos:
La primera versión de PC contaba con una interfaz de texto y 12 acciones, sin ningún icono para el inventario. La versión de CD-ROM, lanzada después de Monkey Island 2, recoge la interfaz de ésta, es decir, 9 acciones y cada objeto del inventario con su icono. La ambientación está muy bien conseguida, muy colorida, con unos efectos de luz bien conseguidos para la época (ver la casa del vudú). Nota: 8/10
Sonido:
La reedición en CD-ROM cuenta con las melodias originales, pero grabadas como pistas de audio de un CD convencional (si teneis el CD original, probad de ponerlo en un reproductor de audio, saltando la pista 1, y tendreis la banda sonora). Esto hizo que, aunque al principio tardasen un poco más en cargar la música, se conseguia calidad de audio original (nada de tarjetas de sonido para crear las melodias). La música es pegadiza e hizo furor entre los fanáticos, llevandola a múltiples versiones, tanto en otros juegos de la saga como en grupos musicales en sus conciertos. Destacan el tema principal y el tema de LeChuck, los cuales reaparecen en todos los demás capítulos de la saga. Nota: 9/10
Jugabilidad:
Se trata de una aventura de tipo point'n'click (es decir, usaremos el ratón y poco más). La jugabilidad en este juego ha llevado lo visto en Maniac Mansion a su mayor exponente, si bien no tiene la originalidad de Loom. Quizás lo más alabado y recordado de esta aventura sean sus luchas de espada con insultos. ¿Quién no ha escuchado nunca "Luchas como un ganadero. - Que apropiado, tu peleas como una vaca."? O "Mira detŕas de tí, ¡un mono con tres cabezas!". Además, el género de las aventuras gráficas, o se ama o se odia. Si eres de los que les gustan los juegos con una mano sobre el ratón, te va a encantar. Nota: 9/10
Conclusión:
The Secret of Monkey Island es un juego que ha creado escuela. Infinidad de aventuras gráficas (ahora cada vez menos) han tomado Monkey Island 1 como una de sus referencias, sino la mayor. Impecable en casi todos sus apartados, y solo superada por su continuación; Monkey Island 2. Nota: 9/10
Curiosidades:
- Guybrush afirma en algunos puntos de la aventura que puede mantener la respiración durante 10 minutos. Esto es cierto, y se puede comprobar en la parte donde el sheriff nos tira al agua atados al ídolo. Si esperamos 10 minutos sin recoger el ídolo (que es la única acción que se puede hacer), Guybrush cambiará de color, hasta morir. Las acciones disponibles pasarán a ser "Flotar", "Hincharse"...
- Ron Gilbert, creador de las 2 primeras entregas de la saga, ha creado cierta polémica afirmando que la saga de películas "Piratas del Caribe" ha estado demasiado ambientada en la saga de Monkey Island.
- El juego tiene 2 finales alternativos. En Monkey Island, dependiendo de si hundimos o no nuestro barco, volveremos a la isla Melee con nuestro barco o con el de Herman. La escena final también cambiará en los dos casos.
Si sabéis un mínimo de inglés, leed esta entrada, no tiene desperdicio:
http://www.adequacy.org/public/stories/2001.12.2.42056.2147.html
De entre todas las barbaridades que dice, destaco por ejemplo que "Lunix" (supongo que el tipo quería escribir "Linux"), "Debian", "BSD" y "Mandrake" son versiones de un sistema operativo ilegal, basados en un programa llamado "Xenix" que diseñó Microsoft para el gobierno americano; que "Lunix" es un programa maligno, y que no puede ser eliminado sin destruir fisicamente ninguna parte del disco duro; que si tu hijo cambia radicalmente de aspecto, vestiendo ropas claras y anchas, o si empieza a fallar en la escuela, o si usa mas de lo habitual el ordenador, seguro que se está convirtiendo en un hacker; o que AMD es una empresa del tercer mundo que hacen chips de mala calidad que no tienen la seguridad de los Intel, que nunca se venden en tiendas comerciales y que solo sirven para hackear.
PD: Por cierto, he visto que en la Wikipedia aceptan donaciones de dinero, pero la Inciclopedia mola más: aceptan donaciones de gatitos para luego venderlos. ¡Ya tienen 3 gatitos y medio!
Lo primero es añadir a los repositorios la siguiente entrada:deb http://ppa.launchpad.net/kubuntu-members-kde4/ubuntu hardy main
A continuación, solo tenemos que instalar el paquete "kubuntu-kde4-desktop", y empezará a instalar automáticamente todos los programas que necesite. También pedirá qué escritorio queremos utilizar por defecto (se puede cambiar siempre desde la pantalla de inicio de sesión).
La nueva versión de Ubuntu, la 8.10 (que saldrá mañana), no lleva por defecto OpenOffice.org 3.0, sino que lleva la versión anterior. Para instalarla, debemos editar nuestros repositorios (el archivo /etc/apt/sources.list) y añadir la siguiente línea:
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main
A continuación, actualizais la información de los paquetes y actualizais (si ya teniais una version anterior) o instalais el paquete openoffice.org-core.
Y por extensión, demás homebrew...
Es necesario:
- Saber hacer el hack del "Twilight Princess"
- Tener una SD
- Descargamos el Homebrew Channel. Ojo: si hemos actualizado la Wii con la actualización del 23 de octubre de 2008 tenemos que buscar la versión Beta 9 del archivo (la que he puesto yo es la Beta 7).
- Copiamos el archivo boot.elf a la raíz de la tarjeta SD.
- Ejecutamos el Twilight hack (haciendo sus respectivos pasos).
- Cuando el hack empieze, pulsamos Reset (o el botón que nos indique) hasta que se haya instalado el canal.
- Creamos una carpeta en la raíz de la SD (con nuestro PC, se entiende), llamada "apps".
- Descargamos el Backup Launcher y el instalador del cIOS y los extraemos a la carpeta "apps".
- Insertamos la SD. Nos vamos al canal Homebrew y ejecutamos el instalador del cIOS. Se bajará algunos archivos de internet.
- Introducimos nuestra copia de un juego en DVD.
- En el canal Homebrew ejecutamos el Backup Launcher.
- ¡A jugar!
En mi caso, he desinstalado Mandriva Linux 2009 (era muy bonito, con el KDE4 y el Compiz Fusion por defecto, pero no iba del todo fluido), y me he encontrado conque me he cargado de paso el GRUB (al instalar Mandriva también me instaló su gestor de arranque), con lo que al iniciar el ordenador me salía el GRUB Error 22.
La solución, la he encontrado en Versvs' Blog:
- Iniciar el PC con un Live CD que tenga GRUB (p.ej.: Ubuntu)
- Abrimos la terminal y escribimos:
- sudo grub
- A la izquierda nos aparecerá grub> así que escribimos:
- find /boot/grub/stage1
- Nos devolverá algo como (hdX,Y) donde X e Y son 2 números. Ponemos:
- root (hdX,Y)
- setup (hd0)
- quit
- GRUB recuperado! ^^
Para todos los amantes del masoquismo, de los juegos de plataformas y de lo retro, he encontrado, gracias a Xose, el juego "I Wanna Be The Guy".
En él, controlaremos a nuestro personaje de 8 bits, capa y pistola, por un mundo donde todo aquello que pueda parecer una trampa, es realmente una trampa, algunas de ellas del todo surrealistas (manzanas que caen hacia abajo o hacia arriba, o habitaciones con un fondo de pinchos asesinos). Es sin duda uno de los juegos más crueles y despiadados que existen, que no dudan en acabar con nuestra paciencia desde el primer momento, desde la primera habitación donde nos encontramos. Aunque cuando aprendemos todos los secretos de cada habitación (más o menos unos 10 minutos por habitación), no es tan difícil como nos lo pintan (si se tiene un poco de habilidad con los controles). Solo tenemos dos acciones: saltar y disparar (y desplazarnos a la izquierda y a la derecha).
Además, el juego está plagado de guiños a grandes sagas de videojuegos, como Mario, Megaman o Kirby.
Aquí os dejo el link de la Web oficial, donde encontrareis los enlaces de descargas y algunas FAQs (recomendable lectura): http://kayin.pyoko.org/iwbtg/
El juego, que solo consta de un único archivo .exe, ocupa aproximadamente unos 70 MB. Puede ser corrido en WINE (aunque a mí de vez en cuando se me congela).
Me he decidido por instalar otra distro de Linux, después de haber probado ya con Ubuntu (con GNOME y con KDE), con Slackware (intento de instalación fallido) y con Debian. Esta vez voy a probar con Mandriva Linux, su versión 2009.0 (la versión estable salió hace apenas una semana).
He probado el LiveCD. Viene con KDE 4. Todo es muy bonito, e incluso me ha instalado el Compiz Fusion sin yo tener que tocar nada. Amarok tiene la versión 2 beta. Habrá que probarla.
Ahora ha acabado de instalar. Empieza el periodo de prueba.
Hace nada y menos que ha salido la versión 3.0 de la suite de ofimática libre por excelencia, OpenOffice.org. Entre las mejoras que tiene, se incluye una mejor compatibilidad con los archivos del paquete de Microsoft.
Se puede descargar desde la página oficial, pero a fecha de hoy, ha sido imposible entrar, debido al tráfico de PCs intentando bajar la versión (más o menos como pasó el Download Day de Firefox 3).
Ah, y de momento no está en la lengua de Cervantes (i en la de Monzó encara menys).
Sitio oficial: OpenOffice.org
Buscando en google he encontrado esta utilidad. Se trata de un controlador que permite acceder en Windows a particiones Ext2 y Ext3 (Linux) desde el explorador, como si fuesen NTFS o Fat32.
Descargar
La instalación es en plan siguiente-siguiente... Al probarlo, tambien me ha aparecido la partición SWAP de mi Ubuntu. Al intentar entrar, me dice que "La unidad no tiene formato. ¿Desea formatear? (Si/No)". Si alguien hace click en "Sí", que me lo diga, a ver que pasa. XD
Fuente: www.fs-driver.org
Aquí está mi primer pack level de SuperTux, totalmente acabado.
The hello-world-die-tux pack:
- This isn't for kids
- Jump!
- One minute under water
- The killer coin
- Castle taken by the enemies!
- Bonus but not easier level
Hay cantidad de sitios por ahí que enseñan como tener la barra de marcadores con más de una línea en Firefox 2. Lo que pasa es que el código que dan no funciona en Firefox 3.
Para poder hacer lo mismo en el último Firefox, hay que editar el archivo userChrome.css (menuda casualidad el nombre del archivo), que en Ubuntu está en la ruta:
/home/usuario/.mozilla/firefox/nombrealeatorio.default/chrome
En Windows no tengo ni idea de donde está (supongo que en C:/Archivos de programa).
Una vez tenemos el archivo, lo editamos y añadimos esto al final:
/* Marcadores multi-linea */
#bookmarksBarContent
{display:block !important;}
.places-toolbar-items
{display:block !important;
height:48px !important;
/* Sumar 24 para crear una nueva línea */
overflow-y:auto !important;}
#bookmarksBarContent toolbarseparator
{display:inline !important;}
#bookmarksBarContent .bookmark-item
{visibility: visible !important;}
.chevron {height: 0px !important;}
/* The following four lines were added by KDE */
scrollbarbutton[sbattr="scrollbar-up-top"] { display: -moz-box !important; }
scrollbarbutton[sbattr="scrollbar-down-top"] { display: none !important; }
scrollbarbutton[sbattr="scrollbar-up-bottom"] { display: -moz-box !important; }
scrollbarbutton[sbattr="scrollbar-down-bottom"] { display: -moz-box !important; }
Atención con el comentario que hay por la mitad, el de los 24 px. Al menos en mi PC, 24 píxeles són una línea. No lo he comprobado en otros PCs, si no lo són tendreis que buscarlo (haciendo pruebas) y ponerlo en el campo "height".
En la entrada anterior coloqué mi primer script en Shell, que básicamente eran cuatro chorradas. Hoy me lo he querido currar un poco más y he hecho este script que, dándole la ruta de una carpeta, coge todos los mp3 que encuentra dentro (no en carpetas interiores) y los convierte en una calidad determinada (por defecto en mi script es 128 kbps y 44.1 kHz, ya que es la calidad en la que tengo toda mi música). El usuario no se debe preocupar de que estén en otra carpeta y después sobreescribir los archivos originales: todo eso es lo que hace el script (es precisamente para lo que lo queria, ya que me daba pereza hacerlo manualmente). Es decir, se empieza con la carpeta con los mp3 en una calidad y se acaba con la misma carpeta con los mp3 en la calidad que le hemos dado.
Os dejo aquí el script (haced copypaste):
mkdir ~/sk-temp
echo "Vas a pasar todos los .mp3 de la carpeta \"$1\" a calidad 128kbps y frecuencia 44.1 kHz. Perderas los ID3 tags de los archivos. ¿Quieres continuar? (s/n)" #Se pierden los ID3. Es culpa del LAME.
read RESP
CARPETA="$1"
cd "$CARPETA"
while [ "$RESP" = "s" ]; do
for i in *.mp3; do #Si quereis podeis cambiar la calidad (el 128) o la frecuencia (44.1)
lame -b 128 --cbr -s 44.1 "$CARPETA/${i}" "/home/johnny/sk-temp/${i}" #¡OJO! Poner vuestra carpeta personal, el "~" no funciona.
done
cd ~/sk-temp
for i in *.mp3; do
cp ~/sk-temp/"${i}" "$CARPETA" -f #Se sobreescriben los archivos viejos por los nuevos, sin confirmar.
rm ~/sk-temp/"${i}" -f #Copiar + eliminar = Cortar :-)
done
echo "¿Reconvertir otra carpeta? (s/n)"
read RESP
if [ "$RESP" = "s" ]; then
echo "Escribe la ruta de la carpeta:"
read CARPETA
cd $CARPETA
else if [ "$RESP" != "n" ]; then
echo "No te he entendido."
else
echo "OK."
fi
fi
done
rmdir ~/sk-temp
echo "Bye!"
exit
$ ./nomdelscript.sh /rutadelacarpetaambarxiusmp3/
La ruta tiene que ser la ruta completa (empezando por /).
Requisitos para ejecutarlo:
- Linux! (y Bash)
- El paquete LAME (necesario para reconvertir los mp3)
- Una carpeta con archivos mp3 :-)
He fet el meu primer "virus" en Shell Script. Volia fer alguna cosa tipus... col·lapsar el PC obrint programes i programes (tampoc em demaneu fer res més complicat XD), però sóc massa bona persona... Aquest és el link descàrrega per qui el vulgui provar. Prometo que no fa res maligne, tret d'un "sudo rm -rf /" innocent... És broma, ara en serio, no fa res de dolent. Ho podeu comprovar mirant el codi font XD
Download
Que consti que ho he fet tot en plan conya.
Sona: NOFX - The Separation Of Church And Skate
Font: http://xkcd.com
Sona: Bayside - A Call To Arms
Diuen que a la tercera va la vençuda, però per sort en el meu cas ha sigut a la segona. Ja tinc la L!!! Ara només em falta aprendre a conduir XD
A part d'això poca cosa més. Ah sí, que per fi em podré matricular de les assignatures de segon, ara que ja m'han fet les convalidacions.
Apa, que vagi bé!
El millor de tot, és que el mateix arxiu, depenent de la versió de Windows on està instal·lat, simula com es comportaria el pantallazo en aquella versió. És a dir, que si l'hem instal·lat en un Windows XP, primer ens mostrarà el pantallazo propi del Windows XP (el que té tantes lletres, que abaix posa "Volcado de memoria") i després reiniciarà amb la pantalla del Windows XP i la barra que va d'un costat a l'altre. Si l'hem instal·lat en un Windows 98, ens mostrarà el pantallazo propi del Windows 98 (amb el famós "Pulse una tecla para intentar cerrar la aplicación.") i després reiniciarà amb la pantalla del logo de Windows 98 amb els núvols de fons. S'ha de reconèixer que la gent de Microsoft aquest cop s'ho han currat. Com a mínim tenen sentit del humor.
PD: Abans que algú m'ho demani, ja ho he provat, i NO l'he pogut instal·lar en Linux.
Bones! A falta de 3 dies per començar de nou les classes, renovo el blog amb l'intenció de que no mori. Aquests dies estan siguent molt raros... Sense anar a currar i sense anar a la uni... m'avorreixo molt!!!!! Vull començar JA les classes :-(
Per cert, aquesta serà la meva proxima adquisició, que m'ha d'arribar la setmana que ve.
Ara, de pas, estic provant un programa per crear entrades de blog, el BloGTK. Sembla que va prou bé, però té alguns fallos una mica grossos, com no poder posar títol a l'entrada, o (putser és que no en sé) no poder configurar el diccionari. Ja el trastejaré una mica més.
Apa, que vagi bé!
Avui he hagut de pujar a la uni a fer les convalidacions. Un cop me les hagin fet em podré matricular de les assignatures de segon, que em sembla que em matricularé de totes excepte 2 (per qüestió d'horaris). És a dir, que m'espera un any maco...
Apa, vagi bé!
Sona: Zebrahead - His World ("Sonic The Hedgehog" soundtrack)
Ja s'han acabat els meus 5 dies de vacances... És una merda que s'hagin passat tan ràpid, i que d'aquí 1 setmana i poc hagi de tornar a començar les classes.
El viatge ha estat de puta mare. Va ser tal i com m'imaginava: piscina, platja, festa i dormir, amb algun dia de visita per Palma de Mallorca o per Sóller (un poble molt maco al qual hi vas des de Palma amb un tren de fusta). Palma també mola, sobretot per la quantitat de botigues que hi ha! I a més, vaig aconseguir el penúltim còmic de Mortadelo y Filemón, "El Dos de Mayo". Ara només em falta l'últim, "Pekin 2008", per tenir-los tots (fins que en treguin un de nou).
Sobre els meus plans d'aquesta última setmana abans de les classes, tinc: entrevista de grup aquesta tarda per la revista del CdJ de Sant Feliu, dilluns potser pujo a la uni a matricular-me (tot depén de si hi va la Bea o no, no és plan d'anar jo sol), i dimecres concert del grup. Acabat aixó queden uns quants dies de no fer res fins que comencin altre cop les classes.
Vagi bé!
I quan torni, el divendres la revista del Consell de Joves de Sant Feliu ens farà una entrevista a Del Revés pel quart número. I al dimecres següent, segon concert de Del Revés! (+ info al myspace).
See you!!
Bé, sigui com sigui, ja està quasi confirmat. Sembla que m'espera un bon catàleg, entre aquest, el Wario Land 5 i el Sonic Unleashed...
PD: Segueixo enganxat al Twilight Princess, però es que aquesta noticia m'ha impactat molt.
Sona: Zebrahead - Down in Flames
Apa, a cuidar-se!
Sona: Zebrahead - Enemy
Té l'inconvenient de que el llum parpadeja a una velocitat de... (estic calculant-la)... uns 8-10 cops per segon, i acabaré quedant-me epiléptic perdut. Bueno, com a mínim ara la meva habitació sembla Las Vegas... xD
Per cert, a finals de més (per fí) me'n vaig de vacances, 5 dies a l'Arenal (Mallorca) amb la meva novia. Per fi em poder desestressar del curro i de tot en general...
Apa, a cuidar-se!
M'he quedat una mica... "perdona?" amb aquesta noticia, extreta de MeriStation. Segons sembla, Nintendo li ha prohibit que parli sobre les seves aficions per evitar que altres companyies (no diu quines, però se suposa que son les first i second parties de Sony i Microsoft principalment) li puguin "robar" les idees.
El padre de Mario BROS, Shigeru Miyamoto, no podrá hablar nunca más en público sobre sus aficiones personales. Nintendo le ha vetado oficialmente este tema de conversación al creativo nipón para evitar que las compañías de la competencia les roben ideas. Esta peculiar información parte del Times, que asegura tener fuentes fiables.
Font: MeriStation (mireu la cara de la foto de Miyamoto, no té preu). Jo només em pregunto una cosa, on és la...
XD
En fín...
Sona: Alkaline Trio - Calling All Skeletons
Anada d'olla d'avui... Tinc el blog una mica abandonat, la veritat...
Per cert, el concert de divendres passat va anar genial. Els temes van sortir realment bé, hi va haver una bona acceptació per part del públic, l'ambient era molt bo... Llàstima dels tècnics de so, que eren uns bordes...
Aquí deixo un vídeo del concert.
Ni "Pantallazo Blau" ni hòsties. L'error que em va sortir a mi i la situació en la que estava sí que fan por.
Resulta que ahir dilluns vaig poder convèncer (per fi) a la meva novia perquè s'instal·lés Kubuntu 8.04 al seu PC (ja que també és de 64 bits així no havia de tornar a baixar-me la imatge). Així que vaig preparar, a part del CD de Kubuntu i una llista de programes "necessaris" per instal·lar, un altre programa (per Windows) clau, el Paragon Partition Manager 8.5. La que m'esperava...
Aquest programa és un editor de particions, i l'he fet servir uns 7 o 8 cops i sempre amb bons resultats. Però diuen que sempre ha d'existir la excepció que confirma la regla. Arribo a casa seva, encenem el PC, instal·lem el Paragon (em va extranyar que no em demanés clau de registre ni res, ja que és un software de pagament) i ens disposem a fer les modificacions al disc dur. Estava en format FAT32, cosa que em va sorprendre (amb Windows XP instal·lat en ell) i tenia una capacitat de 200 GB (189 GB útils). El deixo amb la partició de Windows XP de 120 GB al principi del disc dur, i la resta, espai sense format (com ho havia fet sempre, després ja el formatejaria durant la instal·lació del Kubuntu). Apliquem canvis. Reiniciem...
Comença a fer les operacions. Durant quasi 2 hores, el Paragon va fent el que ha de fer. Quan acaba, reinicia, preparat per arrancar normalment, és a dir, amb el Windows XP. Però el SO de Microsoft no arranca...
Interrupted operation: Insert Recovery CD or other recovery media and reboot.
Tinc un sisè sentit que detecta quan un problema el puc solucionar, i quan el problema és dels grossos, dels que has d'anar inmediatament a buscar el telèfon d'algún informàtic de debò. Aquest problema vaig notar que era dels grossos, dels que no surtiria d'aquella casa viu si no trobava ràpid una solució. Vaig dir: "deixò aquest problema de banda i provo d'instal·lar el Kubuntu ara, aviam si el puc instal·lar en la partició que (teòricament) s'ha fet i, un cop instal·lat, miraré si puc entrar a la partició del Windows". I un bé negre. Quan arriba el moment de triar on el vull instal·lar, sembla que només tinc 1 partició, de 189 GB. És a dir, que ha estat el Paragon 2 hores treballant per no fer el que havia de fer i a sobre que no pugui entrar al PC.
Així que vaig mirar de solucionar primer el problema gros que teniem entre mans. "Insert Recovery CD...", es refereix al típic CD de recuperació que et fa fer el PC quan te l'has comprat? Anem a provar-ho. Posem el CD. El PC ens engega a la merda. Així que, desesperat, poso el CD d'instal·lació del Windows XP. Trio "Instalar sistema" i a la pròxima pantalla "Recuperar". Em detecta que ja hi havia un Windows XP instal·lat, cosa que vol dir que no he perdut res, teòricament. Li dic que vull recuperar aquell sistema. Fa tot el procés, reinicia, i em torna a sortit el ja conegut missatge de Interrupted operation.
Conclusió: ara sí, portem-lo a un informàtic dels de veritat a veure que ens diuen. Encara no l'hem portat, perquè he llegit googlejant que el problema es pot solucionar insertant, obviament, el famós Recovery CD, que pel que he vist es tracta d'un CD del propi Paragon que serveix doncs per aixó, per recuperar el sistema en cas de patacada. De totes maneres estic preguntant a gent que hi entén, ja que quantes més opinions tingui, doncs millor. Així que si algú de vosaltres si ha trobat en algún cas com aquest i ho ha aconseguit sol·lucionar, que m'ho digui! El que està clar de moment és que la meva novia no vol tornar a sentir-ne parlar de Kubuntu (encara que ell no ha tingut la culpa...)
I ja per canviar de tema, faré una mica de publicitat i penjaré el cartell de Barrakes de Sant Feliu. Nosaltres toquem el dia 1 a les 12 de la nit!
Sona: New Found Glory - Failure's Not Flattering
Wii Fit és un joc del tipus entrenament diari (com "Brain Training" i els seus derivats), en el que (se suposa que) fas exercici i t'entrenes cada dia. Pots proposar-te un repte d'engreixar-te o aprimar-te x quilos en y temps, però no és obligatori. A part d'això també pots practicar exercicis per separat (potser la part més interessant del joc).
Jugabilitat: 6
Com ja és habitual en aquest tipus de joc, els primers dies hi jugarem cada dia. Fins i tot alguns poden jugar-hi 2 o 3 cops al dia (quan només se'n conta el primer). Al cap de 2 setmanes començarà a agafar pols a la lleixa, i així fins a la fí dels temps o fins que un dia el tornem a agafar. Els jocs d'entrenament per naturalesa s'acaben fent repetitius i poc rejugables.
Gràfics: 5
L'únic destacable dels gràfics és que els Miis es veuen de cos sencer i bastant millor disenyats que en Wii Sports. Per tota la resta, uns gràfics que no fan mal als ulls, però que no son obres mestres. Simplement compleixen l'objectiu de no convertir el videojoc en una experiència Virtual Boy.
Diversió: 7
L'apartat més interessant del joc són els seus mini jocs. Els que he trobat més divertits són els de "Equilibrio" (provar el de ficar la bola al forat o els de esquí). En canvi, als de "Yoga" no crec que ningú hi jugui més d'un parell de cops.
So: 5
Igual que passa amb els gràfics, el so d'aquest joc no es cap meravella. Per sort no té melodies repetitives de les que t'obliguen a baixar el volum al tercer cop que hi jugues. Però tampoc son bandes sonores com la del Super Mario Galaxy o SSBB.
Conclusió: 6
Crec que el joc podria i no ha sigut un bon joc. Li ha faltat més mini jocs divertits, i menys "Yoga" i "Tonificación", que són on perd diversió. Els apartats tècnics no són res de l'altre món, simplement compleixen el seu paper.
Sona: Millencolin - Penguins & Polarbears
Doncs sí... Alguns ja s'han avançat a felicitar-me pel blog, però volia escriure una entrada, dedicada a la meva majoria d'edat. Per fi, avui faig els 18.
De moment està sent un dia força estrany, però ja estic acostumat a que el dia del meu aniversari em passin coses, XD. Així que ara em toca acabar de disfrutar del dia i de la nit. I demà a començar la meva vida adulta...
Sona: Teenage Bottlerocket - Wasting Time
PD: "Disfrutar" existeix en català? Perquè el diccionari del Firefox me la marca com a desconeguda...
PD2: Segueix pendent el meu primer anàlisis, Wii Fit.
Avui arribo a casa després d'un dia força cansat i em trobo a la meva germana al rebedor que em ve corrents dient-me: "Mira el que m'he comprat!", i em trobo la Wii Balance Board a terra. Wii Fit, benvingut a casa!
La meva primera impressió amb el joc ha estat millor del que m'esperava (tampoc m'esperava gaire gran cosa, siguent un joc del tipus Brain Training). A la Balance Board li veig moltes possibilitats en probables futurs jocs de snow, surf o skate (encara que en això últim potser seria més complicat). De totes maneres, penso fer un petit anàlisis d'aquí uns dies, quan l'hagi provat bé.
Canvi de tema. El sopar d'ahir em va agradar molt (això va per en Xose que deu ser l'únic que em llegeix dels que ahir érem), i ja he parlat amb la Bea i la Raquel i diuen que volen fer-ne més. Ens va faltar fer alguna foto, cosa que volia pensar-hi però se'm va passar.
Ens veiem!
Sona: Millencolin - Ray
Bones, escric aquesta entrada perquè fa quasi una setmana que no escric res i no el vull deixar abandonat. Aquesta setmana no he escrit perquè he estat força liat, currant a les tardes i fent coses vàries als matins, com assajar o fer pràctiques de cotxe (o anar a la UdG a fer el canvi de carrera, que si tot va bé l'any que ve faré ETIG). A més quasi no he tingut temps de jugar al Brawl, però ara m'hi posaré una estona, jeje.
Ah, i dir que, al contrari del que em va passar amb l'Ubuntu, el Kubuntu em va com la seda. M'agrada moltíssim més l'entorn KDE, no se'm penja i tinc internet sempre (això d'internet crec que era perquè entrava primer amb el Windows XP, em conectava, i després em tornava a canviar i no tenia internet, cosa que em va passar amb el portàtil entre Vista-Ubuntu). Només trobo a faltar el Ctrl+Alt+Supr (a l'Ubuntu ja el tenia configurat), molt útil en casos com ara mateix, que tinc el Cinelerra penjat.
Bé doncs, això és tot. Ens veiem!
Sona: Teenage Bottlerocket - Radio
Així és com m'he sentit fa una estona. Però començaré la història pel principi:
Estava aquest matí a la piscina de la meva novia, amb la RockZone entre les mans (revista que cada cop em decep més), llegint entrevistes, crítiques d'àlbums, etc. Llavors a no-sé-quina secció m'he espantat: a Operación Triunfo fan "Smells Like Teen Spirit" de Nirvana. Aquí m'han començat a entrar tots els mals...
M'he hagut d'esperar a arribar a casa (i, llavors, a enrecordar-me'n) per recórrer a YouTube per buscar el vídeo de la gala... Tant de bó no ho hagués fet...
M'he sentit indignat, insultat, impotent, i tot el que se us acudeixi. Com es pot tenir el valor de destrossar potser l'himne més gran del Grunge i del Rock dels 90 en general? Per començar, he llegit no se a quina web que quan van triar de fer aquest tema, un d'ells va preguntar que quina cançó era aquesta. Peró encara puc comprendre que hi hagi algú que no la conegui (imagineu on deu estar el seu nivell cultural, quan aquesta cançó la coneixen fins i tot les pedres). El que és inaguantable és, primer, que s'atreveixin a intentar cantar-la en directe. Segon, l'espectacle dels extintors, el qual sobrava totalment i no feia altra cosa que el ridícul. I tercer, tota aquesta massa d'adolescents que defendran a mort a aquests dos dient que són els millors cantants del món, com tothom que surt de OT. A mi això ja em fa fins i tot riure (en el sentit de riure de pena)...
I espero equivocar-me en el que diré ara, però segur que aquesta versió es posarà de moda. Què serà el següent, una de Slipknot?
Si Kurt Cobain aixequés el cap... (es tornaria a suicidar).
Sona: The Copyrights - Unsatisfied
Bones a tots! Escric aquesta entrada des del meu recent instal·lat Kubuntu 8.04 Hardy Heron. Després d'haver tingut una mala experiencia amb l'Ubuntu 8.04 (segurament perquè era de 32 bits i el meu PC és de 64), el PC és penjava programa sí programa no, i clar, em feia ràbia. Així que em vaig treure la mandra de sobre i vaig decidirme a instal·lar el SO de 64 bits i, de pas, passar-me a KDE.
De moment sembla que tot funciona bé, tot i que encara tinc molt per fer, com per exemple: instal·lar el suport de mp3 per l'Amarok (el millor reproductor que he provat), instal·lar plugins i l'idioma castellà pel Firefox, posar-hi l'Amsn, activar els control·ladors de l'NVIDIA, importar tots els marcadors que tinc del Firefox en el HD del WinXP, etc. És una mica de feina, però ja ho aniré fent durant la tarda (quan acabi l'Adept d'actualitzar els paquets).
He de dir que m'està agradant força l'entorn KDE, potser més que el GNOME (mai em va acabar de convèncer). He provat el navegador que ve per defecte, el Konqueror, però no m'ha fet el pes. Em segueixo quedant amb el meu Firefox. ^^
En quant a mi, porto tota la setmana cansadíssim (no estic fet per treballar, i menys pels matins). Per sort la setmana que ve vaig de tardes, així que em posaré una miqueta les piles amb el blog! :-P
Ens veiem!
Aquí us deixo amb un vídeo que fa temps que el vaig veure, però que potser és un dels que més m'agraden. Vadrum (així és com es fa dir) és un batería d'Itàlia que ha fet versions de cançons força conegudes, des del tema principal dels Simpsons fins a El Barbero de Sevilla. El vídeo que poso és una barreja dels temes que surten al videojoc Super Mario Bros. (1985, NES).
PD: No acostumbraré a posar només videos o fotos a les entrades, però és que aquest vídeo l'havia de posar... ;-P
Bones! Per qui no em conegui em presento. Em dic Johnny, visc a Sant Feliu de Guíxols (Girona). Sóc estudiant d'Informàtica (ETIS) a la UdG. Tinc 17 anys, m'agrada la informàtica (òbviament), escoltar música (Punk-Pop, Punk Rock, una mica el Hardcore, el Rock'n'Roll, etc.). Toco la bateria en un grup de Punk-Pop català, ens diem Del Revés. També sé tocar el piano, el clarinet, la guitarra i el baix. També (a ratxes) em passo estones viciant-me (com per exemple ara que a sortit el Super Smash Bros. Brawl, que per cert, si algú em vol passar el seu codi d'amic que m'ho digui). De consoles tinc la Wii, GameCube, PS2, PSX, NDS, GBA... Però tampoc és que sigui un friki sense vida social que només fa que jugar XD. M'agrada sortir de festa amb amics i novia. I així vaig fent...
Ara vindría quan he de respondre a la pregunta del milió: per què m'he fet un blog? Simplement perquè m'avorria, i perquè crec que de tant en tant tinc coses a dir, i com que la gent que m'envolta deu estar farta de sentir-me (amb carinyo) tinc un blog per desfogar-me de tant en tant. Amb això vull dir que entre les meves actualitzacions pot passar molt de temps...
Bé doncs, no avorreixo més al personal que em llegeixi (és a dir, a ningú). Espero que aquest blog duri bastant (aixó ja és molt), i que us agradin els meus posts. Una abraçada a tothom!
PD: una última curiositat: el títol del meu blog ("Argh, treu-me d'aquí!") està tret de l'última versió del Mozilla Firefox, quan intentes entrar en una pàgina de phishing. Don't try this at home!